dijous, 21 de maig del 2009

Bones,
la foto que toca avui és de Còrsega (per variar “jaja”).
Doncs no sé què dir del viatge perquè va ser genial tot! Hem va encantar (suposo que això ja ho sabeu perquè sempre ho dic, tots els viatges que fem amb el club són genials)!

Aquest lloc de la imatge amb aquestes vistes impressionants, és desprès de baixar més de 100 escalons que són molt i molt drets, humits i perillosos, que va construir el Rei d’Aragó (si m’enrecordo bé de la història), per atacar, d’amagat, el castell que hi ha a dalt del penya-segat.


Avui, amb l’institut hem anat d’excursió a Barcelona. Hem visitat un taller sobre les drogues, del Cosmocaixa i desprès hem pujat a la torre de Collserola, que està al costat del Tividabo. Des d’allà a dalt hi ha unes vistes precioses (es veia el Camp Nou ); ja penjaré alguna foto quan les tingui si és que han quedat bé.


Que vagi tot molt bé, que cada cop falta menys per les vacances.
Cuideu-vos.
Petons

PD: Núria, sento molt no vindre a Ribelles aquest any. Però és que vui variar una mica. Aquest estiu m'han ofert moltes coses per fer. Ames, a Ribelles seré la més grani no hem fa gaire gràcia i les meves amigues que hem feia més tampoc no vindran... Però sobretot, tu, no et preocupis. Es forma un grup encantador i sempre estan per tu quan ho necessites. També tens sort de que hi vas amb la Laura que ja la coneixes i saps que sempre la tindràs al teu costat! Ens veiem a Murillo (o putser el diumenge a baixar al riu). A per cert ja hem van dir que ets la campiona de Catalunya de la teva categoria!! Que guai. Apa cuida't i ja saps que t'estimo. Un petonàs!!


1 comentari:

Endora ha dit...

Olé flor!
Carai que xula que estas en aquesta fotografia, molt que molt a to amb el paisatge.
Aixines que has vingut per Barcelona? Ai, noia, Girona és una canya, més petita i més bonica que la grannnnnnnn Barcelona, aquí no és pot viure, tot tan... accelerat; peroò això si una mà de llocs xulus culturals, socials... del tipus del Cosmocaixa... que flipes (que diueu valtros, bé i jo també...) i de marxa, que no te'ls acabes... però jo, a Premià, lleig com un pecat però té mar i és on visc...de moment, que a mi m'agrada canviar.
Bé, noieta, m'estic enrotllant molt i la Gala vol l'ordinata. Un petó i fins Murillo.
Un consell pel blog: si desconfigures la forma de respondre per tal que la gent que vulgui no li calgui entrar i donar-se d'alta, et serà i els hi seràs a tothom més útil i fàcil. besets...